Els Criteris d’acceptació són els elements que permeten concloure la validesa d’un lliurament. Per tant, podem entendre que són elements molt importants per a totes les parts que hi participen en el projecte.

Podem entendre els criteris d’acceptació com l’element que permet a l’equip àgil verificar el valor d’allò que hem construït. En agilitat, la Sprint Review no té com a objectiu validar “la tècnica”, sinó validar el valor. I si allò que hem construït dona veritable resposta a les necessitats dels Stakeholders.

Podem prendre els Criteris d’acceptació com a elements de definició que afegeixen valor a diferents nivells:

• Nivell Història d’usuari o ítem del product backlog: Una història d’usuari ha de poder avaluar-se individualment en funció d’uns criteris d’acceptació que permetin demostrar la seva idoneïtat.
• Nivell Sprint: El propi Sprint, en el seu conjunt, persegueix la consecució d’un valor suficient (MVP) per poder plantejar a l’organització el lliurament d’una peça que afegirà noves funcions al producte assolit fins al moment. Aquest lliurament ha de poder avaluar-se sota el prisma d’uns criteris d’acceptació que ajuden a validar la coherència, la idoneïtat i el valor obtinguts.

Qui defineix els criteris d’acceptació?

Els criteris d’acceptació plantegen escenaris de prova, des de la perspectiva del negoci, on els stakeholders posen a prova el lliurament, i el comproven en situacions realistes de treball.

Els protagonistes en la validació, dins d’un escenari realista de treball, no són uns altres que els Stakeholders. I per tant, hauran de ser ells els principals responsables en la definició d’aquests criteris.

Ja sabem que hem d’entendre els Stakeholders no únicament com els usuaris, sinó més aviat com a totes aquelles parts interessades en el producte que s’està construint. Algunes d’aquestes parts són molt properes al negoci, i altres ho seran més d’aspectes tècnics, tecnològics o organitzatius rellevants per a l’organització. Així, tenim que els criteris d’acceptació han d’incloure elements que ens permetin verificar, no únicament la funcionalitat crua, sinó altres elements importants, com poden ser:

• Disseny gràfic
• Usabilitat i accessibilitat
• Seguretat
• Acompliment legal i normatiu
• Integració i convivència amb elements preexistents

Què incloem en els criteris d’acceptació?

Els criteris d’acceptació han de ser senzills; i proporcionar informació que ens permeti fer una verificació sense generar dubtes. Els criteris d’acceptació generalment es poden compondre com un text que relata un escenari de prova crític. La superació del qual ens permet assegurar que allò creat acompleix les expectatives.

Respecte a com escriure aquests criteris per tal que siguin una veritable ajuda, (i no una font de conflicte per la seva interpretació), hi ha una bona pràctica interessant anomenada SMART

• S - Specific: El criteri ha de descriure un escenari específic. Fàcilment acotable i entenible per a totes les parts. Ni massa difús que doni peu a interpretació, ni massa atòmic que proporcioni un valor insuficient a la prova.
• M - Measurable: El criteri ha de proporcionar un escenari tal, que permeti als stakeholders valorar si el producte acompleix o no acompleix amb els criteris establerts.
• A - Achievable: La descripció del criteri d’acceptació ha de ser possible dins l’escenari tecnològic, de recursos o organitzatiu en què l’equip hi treballa. De res serveix un criteri d’acceptació que exigeix l’ús d’un repositori de dades per al que l’equip no hi té accés.
• R - Relevant: Si passo la prova proposada pel criteri d’acceptació, haig d’entendre que aquesta és de prou rellevància perquè em permeti concloure que el producte és vàlid des de la meva perspectiva.
• T - Time-Boxed: Per poder verificar un criteri d’acceptació, sovint és necessari disposar de l’entorn, eines i conjunt de dades necessàries. Això no es pot estendre en el temps. I per tant, hem de ser conscients que un criteri d’acceptació té una vida limitada, on el Sprint i les seves activitats marquen de forma clara els punts en què les persones de l’equip han d’intervenir.

Quan i on es defineixen els criteris d’acceptació?

La definició dels criteris d’acceptació ha de ser una tasca completament entrellaçada amb la definició de la propia necessitat. Per tant, els criteris d’acceptació es dialogen i s’especifiquen des dels primers moments en què el Product Owner decideix que certa necessitat és aplicable.

Sigui com sigui, en arribar al Sprint Planning, els criteris d’acceptació han de ser complets i compresos per als tècnics; per a aquelles històries que entren en el sprint

El Product Backlog és un lloc molt adequat per a fer efectiva aquesta definició dels criteris d’acceptació. Els Stakeholders fan la seva definició, i consensuen amb l’equip la viabilitat de la seva aplicació.

Quan participen els criteris d’acceptació?

Hi ha tres activitats importants on els criteris d’acceptació tenen especial rellevància:

• El Sprint Planning: Quan els tècnics decideixen juntament amb el Product Owner els diferents elements que formaran part del Sprint, ho han de fer amb ple coneixement dels criteris d’acceptació que apliquen a cada element, i de forma global al propi Sprint. De forma prèvia el Product Owner ha treballat amb els Stakeholders la construcció d’aquests criteris.
• El mateix Sprint: Els tècnics, durant el Sprint, hi treballen en la construcció dels diferents elements, amb el punt de mira situat en els criteris d’acceptació (de cada element i els del propi Sprint).
• La Sprint Review: En la Sprint Review, els Criteris d’acceptació agafen una especial rellevància. Ja que són l’eina principal amb la qual els stakeholders treballen per poder validar el lliurament.