Resulta que hi ha persones que han fet molt pel moviment Agile al llarg dels anys. Algunes s’han alineat molt bé, per dir-ho d’alguna forma, amb el “corrent oficial” establert per Jeff Shuterland i Ken Schwaber. I d’altres han mostrat de forma més o menys evident algunes diferències amb el que podríem considerar el cànon de l’agilitat; sobretot de Scrum en particular.
Com més ha transcorregut el temps, més i més propostes de bones pràctiques àgils i eines han aparegut; que han enriquit el calaix d’eines de tots els que ens hi dediquem. Però també ha fet més evident que no hi ha una agilitat canònica aplicable a tots els escenaris possibles.
Mike Beedle sorprèn per aquest fet. Molts no el coneixen, però probablement va ser una de les persones més importants per la constitució del que avui entenem com a Marc de treball Scrum. Si mireu l’agile manifesto el trobareu com a signant original del primer manifest, juntament amb els noms molt més coneguts, com Martin Fowler, Ken Beck, i els ja esmentats Jeff i Ken.
Mike Beedle, doctorat en física teòrica, progressivament va portar els seus coneixements cap a l’enginyeria de programari. Ambdués vocacions li van permetre destacar en la comprensió de sistemes complexos i la gestió eficient d’aquests entorns. Va ser el coautor de l’Agile Manifesto, que com sabem, va marcar els principis fonamentals del que avui coneixem com a desenvolupament àgil. També va ser l’autor de molts articles i publicacions sobre agilitat i el marc de treball Scrum. Probablement, la seva publicació de referència és Enterprise Scrum: An Adaptive Method for Project Success, publicat el 2013 per Addison Wesley.
Beedle va destacar especialment en el fet que l’agilitat no és només una qüestió tècnica, aplicable només a la part més operativa de la cadena de producció. Una cosa que ara hem après tots sobradament, però que als principis dels 2000 no es veia d’aquesta manera, i Beedle va ser un pioner en aquest aspecte. L’agilitat portada més enllà de l’equip, i aplicada a tota l’organització és una part fonamental de l’obra de Mike Beedle. En aquest sentit, va ser un pioner en el qual avui es coneix com a Scaled Agile.
També, i entrant una mica en la seva personalitat, va mostrar una clara convicció en la defensa de les obres col·laboratives, del creative commons i del més ampli abast del concepte de transparència. Tot plegat com a part d’un ecosistema que permet a la societat compartir coneixement i fer grans avenços en innovació. I probablement aquest fet va definir molt bé el seu paper en l’agilitat, basada en la discreció i la col·laboració; i el perquè no és avui tan conegut com mereix.
Mike Beedle va morir prematurament i abruptament l’any 2018, deixant darrere seu un llegat que va més enllà de la seva obra, ja que va deixar una forma única i autèntica de veure l’agilitat, la col·laboració i la transparència, com els eixos essencials per canviar les organitzacions.
Una cosa que sorprenia de Mike Beedle era el seu excel·lent coneixement de l’Espanyol. Desgraciadament, no hi ha molts vídeos on poder veure intervencions de Mike Beedle. Però n’hi ha un que té una importància especial, no només perquè Mike parli en espanyol, sinó pel que diu en aquest vídeo. Trobaràs l’enllaç del vídeo al final d’aquest article.
Entre d’altres, podem trobar aportacions molt valuoses, com:
Dos aspectes clau de les noves organitzacions:
1. innovació continua.
2. El client en el centre
Scrum és més antic del que diu la bibliografia.
Scrum hereta directament de Lean development i Kaizen ja en els anys 50
Només davant d’una crisi la gent i les organitzacions estan disposades a canviar
La 3a revolució àgil consisteix en la transformació del negoci
per sobre d’organitzacions i equips
Totes les tendències àgils convergeixen.
L’objectiu és comú, i les semblances són més importants que les poques diferències
L’aplicació de l’agilitat és molt dependent de la cultura social del
país o de l’organització. En països basats en jerarquies organitzatives
estan acostumats a ser reactius, i esperar ordres.
Això dificulta l’aplicació de Scrum.
Mentre que als països escandinaus, el 80% de les empreses apliquen Scrum
Referent a la última cita de la secció anterior, és un fet que hi ha cultures que mostren una millor afinitat amb les tendències àgils que altres. Les organitzacions no són més que un reflex de la societat on estan ubicades. De com és una societat i els seus membres dependrà molt de com aquesta societat s’enfronta als reptes d’innovació i adaptació.
Alguns aspectes rellevants a tenir en consideració són:
Aquí imagino que cada un pot extreure les seves pròpies conclusions. Com és la nostra societat? Jeràrquica, reactiva, individualista i monocrónica? o Col·laborativa, proactiva, tolerant i policrònica?
No m’atreveixo a dir com és en general el meu país. Sobre tot perquè hi ha molts matisos que s’escapen a la meva capacitat. Però cadascun de nosaltres pot establir si la nostra organització és o no és jeràrquica, si els nostres equips i les persones individualment són més o menys individualistes, i si l’actitud dels membres de l’equip és més o menys reactiva o proactiva. Si hi ha tolerància als canvis, i si aquests canvis són percebuts amb resistència o amb voluntat d’adaptabilitat.
De com siguin les teves respostes a aquestes preguntes, et donarà informació crucial respecte al grau d’esforç necessari en la implantació de bones pràctiques àgils. I, per què no dir-ho, de les teves probabilitats d’èxit en aquesta transformació.
(*) La policronia és una concepció del temps que es caracteritza per ser flexible i circular, en la que múltiples esdeveniments poden passar simultàniament. A les cultures policròniques, es prioritzen les relacions interpersonals sobre els horaris estrictes i s’afavoreix l’adaptabilitat als canvis de plans.