La finestra d’Overton és un concepte aplicable a la comunicació política, definit per primera vegada a la dècada dels 90 per Joseph P. Overton. La finestra d’Overton permet definir d’una forma gràfica quins aspectes socials, culturals i polítics són acceptables per a la majoria de la societat en un moment donat en el temps.
El més rellevant d’aquest concepte és que ens ajuda a entendre que, aquest espectre d’allò que la societat considera acceptable, varia constantment segons molts criteris, com la generació, la religió, o les creences particulars d’un grup social.
Per posar un exemple representatiu que il·lustri l’adaptació constant de la finestra d’Overton a la realitat social, parlem del dret de la dona a participar en processos electorals. Al llarg del segle XIX i, fins i tot, principis del segle XX, era habitual considerar com a acceptable, que la dona no pugués participar en un procés electoral. Allò que, al segle XIX estava a dins de la finestra d’Overton, avui dia clarament està fora. Es a dir, actualment pràcticament qualsevol podria considerar que aquesta limitació de drets de la dona restaria fora del que es considera acceptable. Per tant, estaria fora del espectre visible per la finestra d’Overton.
Aquest exemple, i molts altres prou rellevants, (drets sobre l’avortament, relacions homosexuals, llibertat de religió, i un llarg etc), ens ajuden a entendre que la finestra d’Overton és un concepte viu que varia segons el temps i les relacions culturals entre les persones. Segons el que es pugui veure des de la finestra, certa decisió, noticia o acció la podrem considerar acceptable o no, i li donarem suport o no.
Moltes representacions gràfiques de la finestra d’Overton apareixen com una finestra que pot desplaçar-se verticalment. Cap amunt tindríem més llibertat. I cap a baix menys llibertat. Crec que aquesta representació ens interessa més, de cara al que explicarem tot seguit.
L’altra representació que podem trobar fàcilment a Internet, en que la finestra es desplaça a esquerra i dreta, intenta representar tendències d’orientació política. no sembla haver dubtes de què avui dia estem veient com aquesta finestra es mou i marca tendència de que allò, que fa molts pocs mesos o anys, era inacceptable, ara comença a ser-ho
Això són qüestions polítiques que no formen part de la temàtica d’aquest article, però si m’agradaria explicar com podem veure actualment la finestra d’Overton des de la perspectiva de la gestió de projectes tecnològics.
Allò que fa tan sols 10 anys es podia considerar inacceptable en gestió de projectes, potser avui, en aquest mateix moment, sí que ho és. O a l’inrevés. Allò que fa 10 anys era completament habitual i acceptable èticament, potser avui no s’adiu amb les tendències de gestió actuals.
Com ha canviat la nostra visió i el nostre estil de gestió, al llarg del temps?
Ha estat inamovible? O hi ha hagut canvis significatius que han alterat allò que podem veure des de la finestra?
Tot seguit, posarem alguns exemples en relació als àmbits següents:
| Què es veia fa 10 anys des de la finestra d’Overton? | Què es veu actualment des de la finestra d’Overton? |
|---|---|
| - El Project Manager és Alfa | - El Project Manager és un facilitador |
| - Els negocis son estables | - Els negocis són dinàmics |
Tots nosaltres, que fa uns anys que gestionem projectes, segurament hem dut a terme un camí personal d’adaptació contínua. Si a la dècada dels 90 i dels 2000, el paper del Project Manager era vist sovint com un alfa que duia el control quasi absolut de pressupost, calendaris i fites.
Actualment, el paradigma del Project Manager és molt diferent. Avui dia, en una majoria de casos, un model de gestió manu militari es consideraria inacceptable. Les eines, el dinamisme dels negocis d’avui dia, i sobre tot, els canvis culturals i socials, ens porten cap a una democratització de la informació i una cooperació en els esforços del management, que aixequen el concepte d’equip molt més enllà del que era habitual fa només 10 o 15 anys.
| Què es veia fa 10 anys des de la finestra d’Overton? | Què es veu actualment des de la finestra d’Overton? |
|---|---|
| - Cicle de vida com a Marc de treball | - Valor i qualitat per sobre de cicle de vida |
| - Documentació exhaustiva | - Marcs de treball comunicatius per sobre de documentació exhaustiva |
| - Planificacions fermes | - Adaptació per sobre de planificacions fermes |
Recordo perfectament que, a finals dels 90, totes les organitzacions frissaven per l’ISO9001. El primer dels llargs camins que qualsevol empresa havia de recórrer en l’obtenció del preuat ISO, corresponia a la millora de l’eficiència i la reducció de costos.
Per assolir-ho, l’empresa havia de comprendre perfectament com treballaven els diferents engranatges de la seva cadena productiva. I aquí entra el concepte de procediment. Es tractava, en poques paraules, d’escriure el gran llibre d’instruccions del motor de l’empresa.
Moltes es van quedar en aquest punt. Totes les que es van quedar en aquest punt no van acabar mai el seu llibre. No es tracta d’escriure el gran llibre en una organització canviant. Perquè el negoci canvia, la tecnologia canvia, les preferències canvien i, per sobre de tot, les persones no som màquines que seguim sense discussió un algoritme. Calia trobar l’equilibri entre procediment i dinamisme.
En la gestió de projectes hi passava quelcom similar. Tot projecte que depèn en excés de la fermesa d’un calendari i d’un disseny, corre el risc de no proporcionar el que l’empresa realment necessita. Amb el temps la gestió de projectes tecnològics va superar la barrera del Ms.Project. Eines com JIRA, Trello, Google Wave (tancada al 2012, i que vaig emprar en diversos projectes), wikis, Kanban, etc. van suposar un abans i un després en la democratització del pla de projecte, l’assignació de tasques de forma col·laborativa i el rendiment de comptes de l’equip en conjunt.
Menció a banda són els marcs de treball en la gestió de projectes i equips. El que abans estava completament dominat pel cicle de vida del programari, ara es troba prioritzat per conceptes mes propers al negoci, com el MVP (Mínimum Valuable Product), el DoD, (Definition of Done), o CI/CD (Continuous Integration / Continuous Delivery).
Aquests marcs de treball es centren en la comunicació constant, fluida i sense entrebancs. Òbviament, aquí hi ha molt camí per recòrrer. Són moltes les barreres o impediments culturals i de relacions de poder, que poden enverinar la comunicació. Però el camí està clarament marcat: L’adaptació per sobre de la planificació.
| Què es veia fa 10 anys des de la finestra d’Overton? | Què es veu actualment des de la finestra d’Overton? |
|---|---|
| - Confiabilitat com a base de relació amb l’empresa | - Sense lligams ferms. Dinamisme en la relació profesional amb l’empresa |
| - Meritatge com a valor en la contractació | - Contactes i xarxa com a base en la contractació |
| - El CV tradicional en el procés de selecció | - La IA com a assistent universal en el procés de selecció |
Cercar feina avui dia no te res a veure amb el que era fa uns anys. Ara, igual que abans, una xarxa de contactes segueix sent la forma habitual d’iniciar una nova aventura professional.
Un aspecte molt positiu en els actuals mecanismes de selecció per perfils TI, te a veure amb la globalització i deslocalització. Mentre abans les ofertes de feina eren poc informatives i molt locals, actualment la tendència és molt més global. Ofertes de feina ben informades, i abast a un mercat de feina deslocalitzat.
Degut sobretot a la gran lliçó apresa en època de la Pandèmia, hem aprés que el teletreball és una via de relació professional perfectament vàlida, que aporta múltiples beneficis, com:
La contrapartida a tot això podria ser la Intel·ligència Artificial, que ens proporciona eines poderoses per adaptar i millorar els nostres CV i la nostra estratègia en la cerca de feina:
| Què es veia fa 10 anys des de la finestra d’Overton? | Què es veu actualment des de la finestra d’Overton? |
|---|---|
| - Proveïdors i equips externs en línies de servei | - Proveïdors que no poden consolidar els seus equips |
| - Estratègia empresarial amb visió de futur | - Competència destructiva amb altres serveis o proveïdors en el client |
Time & Materials. Retainer variable. On-demand services. Flexible staffing. Elastic Workforce. Outsourcing SLA. Dynamic service.
Diferents noms per al mateix collar. Sovint alucino amb la facilitat que tenim els éssers humans per posar-hi noms.
En IT, des de que es va tenir la genial idea d’expulsar els departaments tecnològics de les empreses, externalitzant el màxim possible aquests serveis, estem vivint una autèntica cursa d’obstacles que impacten molt negativament sobre la qualitat i a la estabilitat dels equips. Com funciona la cosa en general?
Com a empresa client tinc un pressupost (finit, òbviament) i tinc una cartera de proveïdors amb diversos encàrrecs. Temps enrere com a client jo sabia el que volia amb prou exactitud. I podia comprometre porcions d’aquest pressupost a iniciatives i proveïdors concrets. Però ara la situació ha canviat. Constantment les necessitats de les meves àrees de negoci canvien a una velocitat a la que els meus proveïdors no poden arribar.
Part d’aquest dinamisme és producte de les actuals formes de fer en el mercat i en els consumidors. Però una altra part important és obscura, i atribuïble a no disposar, o a no creure, en una direcció planificada per objectius realistes.
El canvi sense control és fracàs empresarial. Empreses que no disposen d’una política clara en gestió del canvi, pateixen de fatiga del canvi. Les empreses que no saben traslladar una estratègia global, pateixen de desconnexió estratègica. Empreses que no tenen prou procedimentació en els seus processos productius, pateixen de inconsistència operacional. Empreses que no racionalitzen les seves necessitats de canvis estratègics, pateixen de paràlisi de decisions.
Aquests són només uns pocs exemples del que el dinamisme sense control pot repercutir sobre les persones, la pròpia organització i, naturalment, sobre els proveïdors que hi col·laboren i els seus equips.
Si portem això a l’absurd, puc acabar en un escenari en que els proveïdors lluiten entre si pel pressupost indefinit de l’empresa client. Si estem en una hamburgueseria, imagino que puc treure i posar cuiners a demanda de les bogeries pressupostàries del client. Però en TIC, cobrir una plaça per a un tècnic no és mai senzill en cap cas.
No es poden anar posant i traient tècnics capacitats, que tenen una corba d’aprenentatge gens menyspreable. Això, que fa 10 anys era inacceptable, en aquest moment comença a treure el cap per la finestra d’Overton.
Aquells equips d’ahir, compromesos en un producte o línia de servei. Coneixedors, compromesos i especialitzats en el negoci del client, ara entren i surten del servei segons el caprici d’un pressupost i una estratègia empresarial poc confiables. Els proveïdors en aquest esquema de treball pateixen inconvenients seriosos, com poden ser:
El que avui és inacceptable no passa a ser acceptable màgicament d’avui per demà. Hi ha un procés. En el cas que ens ocupa, un procés mental, organitzacional i cultural.
Si desenvolupem la nostra carrera professional en una organització que es amant del control, pot considerar inacceptable, que la gestió del projecte cedeixi part del seu poder a l’equip o a la pròpia organització. Però les tendències son tossudes, i marxen endavant independentment del que la teva empresa cregui o prefereixi. I un bon dia, resulta que una acció, un procés, o un projecte, es duu a terme amb una nova forma de fer. Serà radical per a l’empresa. No necessàriament estandarditzable en un primer moment. Però és un primer forat a la línia de flotació de les creences immobilistes de l’empresa. Amb el pas del temps, allò radical es tornarà habitual, i passarà a ser acceptable sense discussió.
El que avui és inacceptable no passa a ser acceptable d’un dia per l’altre. Hi ha un procés. Un recorregut. Un desplaçament silenciós però constant dins la finestra d’Overton. I aquest moviment no només afecta la política o la cultura. També ens afecta com a professionals: canvien les eines, els marcs de treball, la manera com busquem feina, i fins i tot el valor que donem a les relacions entre client i proveïdor.
Això ens porta a tres reflexions bàsiques:
I tu? Has vist moure’s la teva finestra d’Overton en la teva manera de gestionar projectes o d’entendre les relacions professionals?
